Bon dia i bona tornada!
Per començar el mes: ja podeu llegir: LA CRIADA junt amb el Tast de Català del Joan Abril Español.
A la pàgina 15 de La Llançadora:http://revista.lallançadora.cat/numero8.pdf
dilluns, 2 de setembre del 2013
diumenge, 23 de juny del 2013
Futura novel·la
Només un tast ben petit d'una futura novel·la:
D’aquella casa, en recordava l’olor de fusta vella, i la imatge de la llar de foc encesa li va fer sentir esgarrifances. Poca cosa més de quan ella era petita i de quan la seva mare encara vivia. Només tenia al cap el seu home, a qui només feia 24 hores que havia abandonat...
D’aquella casa, en recordava l’olor de fusta vella, i la imatge de la llar de foc encesa li va fer sentir esgarrifances. Poca cosa més de quan ella era petita i de quan la seva mare encara vivia. Només tenia al cap el seu home, a qui només feia 24 hores que havia abandonat...
dimecres, 5 de juny del 2013
Tres projectes en marxa
- PENTACONTEM amb refranys i frases fetes
- LA BELLA DESPERTA en l'entorn rural
- ¡Quin cap, el meu!
I segueixo produint.
Sort!
- LA BELLA DESPERTA en l'entorn rural
- ¡Quin cap, el meu!
I segueixo produint.
Sort!
PENTACONTEM amb refranys i frases fetes: cerco editorial!!
Animals, Emocions, Instruments, Oficis i Utilitats: les cinc paraules màgiques que m'han ajudat a crear un pentacontes. Un projecte de cinc contes cuinat amb el fascinant món de la fraseologia: frases fetes i refranys. Amb l'objectiu que aquests no quedin a l'oblit i que els nens i nenes les puguin aprendre divertint-se, llegint...
Cada història és un conte educatiu que vol ensenyar valors als nens. S'hi trobaran un protagonista i altres personatges que, de la mà de la fraseologia, ens ensenyaran com es cuida un gos, què passa en una cursa de muntanya, com es pot fer un grup de música, com es viu en una masia i com pot aprendre un senyor gran d'un nen.
Un projecte creat de la mà del nostre amic i filòleg Joan Abril que m'ha ajudat a barrejar els ingredients: narrativa i fraseologia: ¡gràcies, amic meu!
Cerco editorial que vulgui confiar en mi, que confiï en el Pentacontes, com a llibre de referència infantil i com a entreteniment. Un llibre amb el qual puguem aprendre i ens puguem divertir.
Us en deixo un tast:
Cerco editorial que vulgui confiar en mi, que confiï en el Pentacontes, com a llibre de referència infantil i com a entreteniment. Un llibre amb el qual puguem aprendre i ens puguem divertir.
Us en deixo un tast:
–Mare, vull
un gos.
A
la mare de l’Alba li pujava la mosca al nas1 cada vegada que sentia parlar d’un gos:
–Quantes
vegades t’he dit que no pot ser, Alba.
–Però
jo el cuidaré, mare. El trauré a passejar cada dia. Li daré de menjar.
Cada
tarda era la mateixa cançó, i és que a
l’ase tossut tant és dir-li això com arri.2 L’Alba jugava
sovint amb el gos de la Mariona, una nena de la seva classe. Aquell gos era
juganer i una mica rondinaire, perquè no li agradava que li estiressin les
orelles. Ni que li trepitgessin les potetes. Amb prou feines aixecava dos pams
de terra. Era negre i molt pelut. L’Alba i la Mariona li feien alguns llacets
al cap de tant en tant.
_____________________________
1. li pujava la mosca al nas → (pujar la mosca al nas) Frase feta que vol dir que es perd la contenció. Sinònims: molestar-se; picar-se; enutjar-se; perdre la paciència; impacientar-se; carregar-se; cremar-se; emprenyar-se; enrabiar-se; perdre els estreps.
_____________________________
1. li pujava la mosca al nas → (pujar la mosca al nas) Frase feta que vol dir que es perd la contenció. Sinònims: molestar-se; picar-se; enutjar-se; perdre la paciència; impacientar-se; carregar-se; cremar-se; emprenyar-se; enrabiar-se; perdre els estreps.
2. a l’ase tossut tant és dir-li això
com arri → Refrany que
es diu per a aquells de qui no fan cas.
dimarts, 4 de juny del 2013
PENTACONTE 2: La gran cursa (al número 7 de La Llançadora)
Podeu llegir el PENTACONTE 2: La gran cursa a la pàgina 30 del següent enllaç: http://revista.lallançadora.cat/numero7.pdf
dilluns, 3 de juny del 2013
Presentació
Noemí Molinero (Barcelona, 1976)
Aquesta sóc jo. Que no sé cap a on anar i de vegades em pregunto d'on vinc. I pel camí... intento distreure'm al màxim. ¿Com? Tinc gos, tinc gat, tinc marit, busco un fill. I a més, escric, llegeixo i estudio.
Em vaig aficionar a l'escriptura fa molts anys. De petita, jo feia la llista de la compra i l'àvia sempre em deia si de gran seria escriptora. Jo em limitava només a somriure, em sembla. No, no seré escriptora però no deixaré d'escriure i si algú vol llegir-me, jo estaré feliç, contenta, ¡encantada!
Tinc l'ordinador ple de contes, de relats. Alguns més bons que altres. Alguns de molt dolents. Per a adults i infantils. I fins i tot alguna novel·la inacabada.
I ara, avui, em proposo acabar amb aquesta absordutat de l'espera, com si algú hagués de venir a buscar-me: ¡no, prou! A partir d'avui, sóc jo i diferent. Els meus contes ja han estat anys i anys a l'incubadora, ara toca marxar, sortir, estan sans (no com jo) i per tant, toca caminar i canviar.
Cerco editorials que vulguin confiar en mi. Qualsevol que aposti per un projecte nou, diferent.
Així que, ¡som-hi, comença l'aventura!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)